Els estius a la finca no tenen pressa. Hi ha tarongers, migdiades compartides i partides de cartes a la sobretaula. Els avis ensenyen sense dir-ho, acaricien amb la mirada, cuinen a foc lent com es cou l’estima. Ací s’aprén que allò important no sempre té wifi, que estar junts ja és un bon pla.

Perquè estimar és revolució.

Un grup d’amigues es preparen sense cap raó més que celebrar que estan vives. Es pinten els llavis, es miren amb complicitat i ixen a conquerir el dia. Mengen llagostins amb les mans, directament de la paella, com fan a València. Riuen amb la boca plena. Saben que el vertader luxe és el temps compartit i el sabor intens del Mediterrani.

Perquè estimar és revolució.

Elles no necessiten permisos. Ixen juntes a descobrir Vinaròs, a provar-se vestits, a gravar un trend a cada cantonada, a col·leccionar moments sense filtres. Somriuen amb la innocència de qui creu que el món és seu. Comparteixen gelats, secrets, cançons. I durant unes setmanes, l’estiu es converteix en la història que recordaran tota la vida.

Perquè estimar és revolució.

Hi ha qui matina per veure l’alba mentre corre, pedaleja o simplement camina al costat del mar. Al passeig no hi ha cronòmetre, només ganes de respirar profundament, de sentir-se fort, de compartir l’esforç amb qui camina al teu costat. Cada pas és una declaració d’amor propi, cada quilòmetre, una victòria diària.

Perquè estimar és revolució.

Les cales s’omplin de llums suaus, de taules improvisades, de plats que passen de mà en mà. Hi ha xiquets amb la cara embrutada, adults que tornen a la infància, converses sense guió i brindis que no esperen cap ocasió. Són sopars senzills que es converteixen en rituals. És l’art d’homenatjar-se en bona companyia, vora el mar.

Perquè estimar és revolució.

Quan el cel es tenyeix de taronja, el port es transforma en escenari. Sona la música, la brisa acaricia les copes, les rialles fan ressò als vaixells. Es balla sense pista, es brinda sense motiu, s’estima sense mesura. Cada vesprada és un manifest d’alegria compartida, de llibertat, de no voler que el dia s’acabe.

Perquè estimar és revolució.